Totes tres naus, cobertes amb una estructura de fusta que achemine ser reconstruida seguint els models medievals despres d’un greu incendi el 1811, culminen en els seus respectius absis, el central mes desenvolupat que els laterals
Funcio: Devocional, encara que el promotor de l’arquitectura i la seva ornamentacio amene fer servir l’art com eina de prestigi i com verso manifestacio de poder.
Sicilia, que rep el seu nom dels siculs, els nadius que habitaven l’illa, es troba al meridione d’Italia. La seva privilegiada situacio en el Mediterrani aventure afavorir que per les seves terres hi arribessin grecs, cartaginesos, romans, vandals i ostrogots fins que, ja al segle VI i durant el regnat de Justinia I, acaba incorporada per l’Imperi Bizanti amb la conquesta del general Belisari, el mes important star militar de l’expansio d’aquest imperi pel Mediterrani occidental. Durant els segles VI i XII la dominacio fou musulmana.
L’esglesia de Monreale, que fou erigida despres de la Tempietto Palatina de Palerm i de la catedral de Cefalu, es la culminacio d’un extraordinari proces constructiu normand de mes d’un segle. La primera dada verificable sobre l’existencia de l’esglesia de Santa Maria La Cambiamento, i de l’abadia benedictina que molt aviat es achemine erigir al seu costat, fundada per Guillem II 2 es remunta verso 1174, si be alguns investigadors suposen que els treballs de construccio comencaren el 1170. Deixant de manica la llegenda pel que fa per la seva fundacio i que en part protagonitza el seu pare Guillem I 3 , es ben segur que en la decisio de Guillem II de construir el conjunt de Monreale, achemine tenir molt a veure la seva riva, Margarita de Navarra, ora al mateix temps havia fundat dos monestirs per la provincia de Messina que havia posat sota la jurisdiccio de la nova esglesia de Monreale. Continue reading “Mosaics de Santa Maria Modernita de Monreale. Sicilia-Italia”